Trasplantament i terra

Un cop l'arbre està format, se l'ha de mantenir en les condicions estètiques i de salut necessàries, i per tant s'ha d'anar cuidant periòdicament.

Pel que fa a les condicions de salut, s'ha de tenir en compte que un bonsai és un arbre plantat en un test, privat totalment d'expandir les arrels per anar a buscar la humitat i els aliments necessaris per viure i desenvolupar-se normalment, per aquest motiu l'haurem de regar i adobar periòdicament.

Un cop l'arbre està format, no ens interessa que creixi gaire més. Així que li hem d'anar podant els brots nous, deixant-hi un o dos parells de fulles noves. Tot i això, de tant en tant podem deixar que l'arbre creixi lliurement durant un petit període de temps.

Hem de tenir en compte que totes les tècniques de bonsai tenen la finalitat de millorar la salut de l'arbre. El pinçament té l'objectiu de distribuir uniformement l'energia de l'arbre, el trasplantament es fa per eliminar les arrels velles i permetre que l'arbre en faci de noves, que puguin absorbir més bé els aliments; el reg i l'adob, per alimentar l'arbre, etc. Per tant, és important tenir una certa constància en el nostre bonsai. El fet que els bonsais ben cuidats visquin més temps que els seus parents a la naturalesa és per alguna raó.


També hauriem de tenir en compte que la terra haurà acumulat una bona quantitat de sals provinents de l'aigua de reg, dels fertilitzants i insecticides que faran menys rica i menys útil la terra. Alguns dels seus components s'hauran degradat, fent-se molt fins i perdent així la seva capacitat per a retenir l'aigua i permetre el pas de l'aire (ambdues coses esencials per la salut de les arrels del seu arbre).

Per aquestes raons i d'altres és necessari transplantar el seu Bonsai periòdicament. Generalment els Bonsais es trasplanten cada dos o tres anys, un període suficient per asegurar la renovació del substrar sense molestar gaire el creixement radicular.

La data òptima per el trasplantament és a finals d'hivern o just al principi de la primavera.

Les barreges de la nova terra han de ser netes, riques i han de ser d'una composició específica que l'aigua dreni sense problemes, és a dir, que retingui humitat però que no quedi entollada durant molt de temps. Una barreja estàndar estarà composta per 8 diferents substrats, garbellats i madurs per assegurar una òptima retenció d'aigua i adob, i una bona aireació de les arrels.


Autor(es): Ana Maria Frutos